Jean Siméon Chardin, 1699-1779 Evidentment, conills |
Paul Cézanne, 1839-1906 Natura morta amb cebes, |
Ingredients (per 4-6 persones)
|
Aquest sí que és un plat tradicional. Com a mínim algaidí. A vegades teníem conills dins unes conilleres i, quan ja eren prou grassets, decidien matar-ne un i menjar-lo. Llavors venia madò Magdalena, el matava d'un cop sec al cap, i l'escorxava. També se podia fer amb conill de caça. Si vos en recordau, a s'Estanyol, quan anàvem a veure en Guillem i na Petra Mº., moltes vegades ens en regalaven un, i el fèiem així, amb ceba, i, si era tendre, torrat. Era un plat molt típic de Sant Jaume, no perquè ho fos en sí, sinó perquè qualque amitger d'una finca en regalava un parell: Mumare tenia una gran alegria perquè li havien solucionat el dinar, i no volia veure que era una paga molt minsa... Mon pare en passava... Bé, com que aquests conills eren de caça, i, per tant, mals de coure, mumare els feia bullir abans de condimentar-los amb la ceba, i així obtenia un brou de conill que, amb unes verduretes, servia per fer un arròs... amb gran esglai de sa padrina, que venia a dinar moltes vegades i això de brou de conill no entrava dins els seus plans... |
Com fer-ho
|